Tres definicions interesants

LLENGUATGE: Capacitat de comunicar-nos amb un codi lingüístic.

LLENGUA: Codi lingüístic.

PARLA: Interpretació individual del codi.

AVALUACIÓ

Treball individual: 20%

            Elaborar un BLOG.
       1.- Constarà de tres pàgines:

                        .- Una per a editar la teoria. (Sabors diaris)

                        .- Un altra per a elaborar textos propis. (Sabors propis)

                        .- I, per últim, una tercera per a penjar notícies relacionades amb els temes tractats a classe. (Sabors que són notícia)

       2.- S’escriurà amb correcció lingüística.

       3.- Es defendrà a classe amb un petxa-kutxa (20 diapositives de 20 segons cadascuna).

Treball en grup: 20%

            Serà un treball de recerca i creació.

            Serà per a final de curs i tractarà sobre l’oralitat de la llengua.

            Objectiu: Elaborar un material que es podrà aplicar a l’aula de primària.

            S’exposarà a classe amb un petxa-kutxa.

Examen escrit: 60%

            La correcció lingüística, tant gramatical com ortogràfica, serà imprescindible per a aprovar. Podrem fer un màxim de 20 faltes.

Assistir a classe: 10%

Qualsevol treball extra també contarà, es igual que no siga a la universitat.

CONTRASTAR INFORMACIÓ quan (o si) AMPLIEM la TEORIA.

            Podem (i devem) ampliar els apunts de teoria, però la base i l’essencial estarà als apunts de Mercé.

CONTINGUTS de la ASSIGNATURA

Bé, fa ja uns dies que no escric, però ja estic ací de nou per a entrar en matèria. 

Aquesta assignatura tracta, sobre tot, la relació que hi ha entre dues llengües: el castellà y el català (o valencià, que ací estem a València).

Els continguts d’aquesta assignatura són els següents:

1.- CONTACTE de LLENGÜES

            Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística. (On ens trobem ara mateix)

            Història social: Parlant històricament > Llengües al País Valencià.

            Normalització i normativització.

            Mitjans de comunicació.

            Multiculturalitat i globalització.

2.- L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE: MODELS i PRINCIPIS PSICOPEGAGÒGICS

            Situacions de submersió lingüística.

            Els models d’educació plurilingüe:

                        .- Programes de transició

                        .- Programes de manteniment

                        .- Programes d’enriquiment

                        .- Programes d’immersió

            L’adquisició del llenguatge.

3.- POLÍTICA LINGÜÍSTICA i ENSENYAMENT

Política lingüística en el sistema educatiu valencià i altres models.

            Legislació lingüística.

4.- LLENGUA i IMMIGRACIÓ

            L’escola i l’acollida

            Els contextos sociolingüístics i culturals dels nouvinguts.

            Les llengües primeres des nouvinguts i l’aprenentatge del valencià. (?)

            Creences, representacions.

5.- Les HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

            Comprensió de la llengua oral.

            Gèneres orals.

6.- La INTERACCIÓ VERBAL a l’ESCOLA

            IMPUT: El que hem de dir i com hem de dir-ho.

7.- L’ENSENYAMENT de la LLENGUA ORAL

Podeu veure que en el punt quatre hi ha un signe d'interrogació, és perquè no estic segura de l'última paraula: valencià. Si algun sap la paraula correcta o està segur que aquesta és la paraula correcta, per favor que m'ho escriga en comentaris. I qualsevol cosa que cregueu convenient dir-me o corregir-me perquè m'he equivocat, també. Gràcies!

Mil orelles. Maria Coma

Som com gotetes caminant per un mar incert, perdudes però amb un destí. Caminant totes juntes, com una mola de peixos que es protegeixen, que són iguals però diferents, que tenen por i són valents, als que l’esperança els fa continuar endavant, nadant cap al nord, virant cap a l’est, tornant cap a l’oest de nou.

Jo també tinc mil orelles, una per a cadascuna de les maneres de parlar d’aquesta llengua nostra.

El món es fa gran, cada vegada més, però nosaltres som belles criatures que ens creixem davant l'adversitat tornant-nos cada vegada més i més precioses.

La boira

Els matins de finals de gener són boirosos. Els de principis de febrer, de vegades, també ho són. Sembla que aquesta boira esmussa els sentits i envolta a les persones en una mena de sopor que no les permet pensar amb claredat. Potser aquesta boira sigui intel·ligent, tal volta sigui una boira que viatja, que s'instal·la a les cases de certs éssers humans i fa que el seu pensament s’esborralle...