SABORS QUE SÓN NOTÍCIA

Els desequilibris del bilingüisme

Data: 12 de mayo de 2011

·         Un informe critica la involució del valencià en l'ensenyament des que el PP va arribar a la Generalitat en 1995

·         Valencià en xifres

Quasi dues generacions d'alumnes han passat pel sistema educatiu sense que la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV) s'haja aplicat en tota la seua extensió. Amb dificultat es pot trobar una persona que s'haja pogut escolaritzar en valencià des dels tres anys fins a acabar un batxillerat, cicle formatiu o carrera universitària. Ara, el Govern valencià del PP ha engegat una sèrie d'iniciatives que modifiquen el desenvolupament de la LUEV - sense passar pel Parlament autonòmic i sense consens dels agents educatius - per a crear una "xarxa de centres plurilingües", a costa de les hores lectives de l'ensenyament en valencià en els Programes d'Incorporació Progressiva (PIP), que són els que estudien el 71% dels escolars (560.000 alumnes).

El valencià està sobretot en la xarxa pública i Castelló, conclou el STEPV

Una anàlisi exhaustiva de l'aplicació de la LUEV realitzat pel STEPV mostra la "lentíssima" aplicació de la llei i el "escàs" creixement de l'alumnat en valencià. "Es fa evident que les polítiques aplicades pel Govern valencià des de 1995 [des que el PP va arribar a la Generalitat] han consolidat forts desequilibris entre trams educatius, entre centres públics i privats i entre territoris", conclou l'informe. Comptat i debatut: com més cap al sud de la Comunitat Valenciana, menys valencià; quanta més edat té l'alumnat, menys valencià; quant més ensenyament concertat, pagada amb diners públics, menys valencià.

La fotografia actual de l'ensenyament en valencià reflecteix aquests tres desequilibris d'un sistema que va nàixer en 1983 per a ser bilingüe i l'esperit del qual s'ha quedat pel camí. En l'actualitat, l'alumnat escolaritzat en un dels dos programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) representa solament el 29% del total de la matrícula del sistema educatiu valencià. Mentre que l'alumnat escolaritzat en Programes d'Incorporació Progressiva (PIP) representa el 71%. Aqueix desequilibri ve marcat a més pel desequilibri territorial que li precedeix, segons les zones a les quals pertanyen els col·legis. Un 54,2% del citat 71% d'alumnes que solament estudia una assignatura en valencià pertany a zones de predomini lingüístic en valencià; i l'altre 16,8% a les zones de predomini lingüístic castellà.

El desequilibri en funció de la xarxa educativa afegeix més distorsió al model bilingüe que van pactar en les Corts Valencianes tots els grups parlamentaris. Si en el curs 1995-1996 un 70% del total de l'alumnat (741.104 escolars matriculats) estudiava en la xarxa pública, bé en programes d'ensenyament en valencià (PEV) o d'immersió lingüística (PIL), en el curs 2009-2010 el percentatge havia caigut dos punts fins al 68%. Mentre, la xarxa privada ha crescut en aquest període en dos punts fins a copar el 32% del sistema amb 256.962 alumnes, que en la seua majoria estudien en la línia en castellà. Solament un 6,3% dels col·legis concertats té un programa PEV d'ensenyament vehicular en valencià.

El resultat d'aquests desequilibris, segons el STEPV, ha sigut la "fragmentació" del sistema educatiu valencià i el "tracte desigual" per al seu alumnat. Aquesta triple fragmentació (per territoris, trams educatius i titularitat de centres) provoca "una triple desigualtat i un desequilibri difícil de reconduir".

"Aprendre valencià és una cosa bàsicament reduïda als xiquets d'infantil, sempre que vagen a la xarxa pública i visquen en el territori de Castelló", adverteix l'informe. "Com més al sud, menys valencià. Quanta més edat, menys valencià. I quanta més escola concertada, menys valencià", sosté el STEPV.

A açò s'afegeix la "opacitat" de l'Administració educativa sobre resultats i aplicació de la LUEV, i la falta de continuïtat i de previsió. "Amb iniciatives com les de la Conselleria d'Educació, el creixement és lent, desequilibrat i comença a involucionar", conclou l'informe.

Valencià en xifres

- Alumnes en línia valencià: 230.000, la qual cosa representa solament el 29% del total de la matrícula.

- Alumnes en línia en castellà: 630.000, la qual cosa suposa el 71% de l'alumnat valencià.
- El valencià, segons els territoris: A Castelló, el 61,13% de l'alumnat estudia en valencià. A València, el 30,21%. I a Alacant, solament el 16,87%.

- El valencià, segons la titularitat dels centres: El 39,3% de l'alumnat de la pública estudia en valencià; mentre que solament el 6,3% de l'alumnat de la xarxa privada-concertada ho fa.
- El valencià, segons els nivells educatius: El 50,7% dels xiquets de la xarxa pública es matricula en valencià en Infantil, en arribar a Secundària solament pot continuar el 38,1%. En Batxillerat, cau al 23,7% i en FP es queda en un pírric 5,9%.

- Evolució del valencià en 15 anys: En 1995, un 17% de l'alumnat d'Infantil i Primària estudiava en valencià. En 2010, la xifra és del 33%. Han fet falta 15 anys per a créixer 16 punts percentuals.

Neus Caballer

http://elpais.com/diario/2011/05/12/cvalenciana/1305227888_850215.html

Àvila: “El cervell no està preparat inicialment per al maneig de més d'una llengua”

El cervell no està preparat inicialment per al maneig de més d'una llengua”. Amb aquesta premissa va iniciar la seua conferència César Àvila Rivera, professor del Grup Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I en les II Jornades cap a una escola plurilingüe. La ponència d'Àvila, sota el títol Claus cerebrals per a entendre l'aprenentatge de llengües, va tractar de com s'organitza el cervell per a implementar el control de dos o més llengües a partir d'estudis realitzats en la Jaume I i estudis més clàssics del bilingüisme.

Afirmacions com que el cervell no està preparat inicialment per al maneig de més d'una llengua, i que per a utilitzar una o una altra el cervell inhibeix la no apropiada, van donar començament a una ponència que va detallar els processos cerebrals del bilingüisme.

El professor de l’UJI va desenvolupar la idea que tots els bilingüismes no són iguals, el bilingüisme de valencià i castellà és diferent per raons com que les llengües són similars i fàcils d'aprendre, està molt implantat en la societat, és molt freqüent l'aprenentatge de les dues llengües alhora i a edat primerenca. El control simultani de les dues llengües és a causa de conceptes perceptius i no d'emissió, és a dir, depenent del receptor i el moment, l'emissor parla una llengua o una altra.

Àvila va explicar les zones cerebrals estudiades que es veuen afectades en els processos bilingües gràcies a la ressonància magnètica que permet obtenir una informació ràpida i eficaç. Zones com l'àrea de Broca, que es fa servir per a parlar, l'àrea de Vernique, que s'usa per a comprendre, i els ganglis basals, que són els encarregats de la regulació de conducta motora, velocitat de resposta i aprenentatges de procediments per repetició. També va afegir el cingulado, que ens indica que el que es realitza en un moment precís és important i d'interès.

A més, el professor va ressaltar que els estudis de malalties cerebrals, com l'afàsia i la síndrome de l'accent estranger, que afecten al bilingüisme conclouen que el cervell té sistemes diferents per a les dues llengües que implementa i també diferents bases cerebrals per al control de cada llengua. A més, l'accent de les llengües apreses de xicotet té altres bases cerebrals que les apreses després.

D'altra banda, Àvila va afegir que a través de diferents estudis de la neuroimatge, s'estableixen canvis estructurals i de plasticitat entre un cervell bilingüe i un de monolingüe. En un mateix exercici realitzat en la llengua materna de diferents subjectes, els bilingües activen més zones del cervell que els monolingües, és a dir, són una mica més lents, per la qual cosa mostren una relativa ineficàcia cerebral. No obstant açò, els bilingües mostren un clar avantatge sobre els monolingües, tenen una millor execució en tasques de control cognitiu que exigeixen canvi de tasca o inhibició de respostes.

El professor també va mostrar dades de neuroimatge pròpies de bilingüisme valencià-castellà, però també altres casos amb llengües diferents. A més, va destacar que els bilingües primerencs desenvolupen una major connectivitat dels ganglis basals i els bilingües tardans un major desenvolupament de les àrees de comprensió (Broca i Vernique), per la qual cosa és més fàcil el procés del bilingüisme en la infància que en l'edat adulta.

 La ponència d'Àvila va formar part de les II Jornades cap a una escola plurilingüe, en les quals també van participar Margarida Cambra Giné, professora del Grup PLURAL de la Universitat de Barcelona, i María Pilar Safont Jordà, directora de la Unitat d'Educació Multilingüe-UJI, que van abordar el tema d'una escola plurilingüe a partir de perspectives complementàries: la didàctica i la lingüística.

Servei de Comunicació i Publicacions. Universitat Jaume I

https://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=29081302

El Decret sobre plurilingüisme margina el valencià i no assegura la competència en anglés

Data: 03/08/2012 13:07

Escola Valenciana constata que el Decret sobre plurilingüisme que ha aprovat el Consell no recull cap dels 6 punts clau de la Comissió d’educació de l'entitat per garantir una competència lingüística igual en valencià i en castellà, i un millor coneixement d’una tercera llengua com l’anglés

Desapareixen els Programes d'Immersió Lingüística, no es garanteix una competència lingüística igual en valencià i castellà a l'alumnat que estudie en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà, no s'obtindran els resultats esperats en anglés, i es paralitza de colp la normalització lingüística del valencià a través de les escoles. El Consell aprova hui un Decret que no ha atés a les propostes bàsiques de millora de la comunitat educativa.

Durant els últims mesos, Escola Valenciana ha estat un dels interlocutors directes amb la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació per enriquir un Decret sobre plurilingüisme consensuat amb tota la comunitat educativa. Diverses reunions i informes elaborats per la Comissió d'Educació de l'entitat, així com els informes de les Unitats d'Educació Multilingüe de les universitats Jaume I de Castelló i d'Alacant, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i un document de 9 punts recolzat per 35 entitats i institucions de la comunitat educativa i social representada per les cinc universitats públiques valencianes, els principals sindicats de l'ensenyament, entitats acadèmiques, entitats cíviques i partits polítics, han bastit tot un argumentari per millorar els diferents esborranys de Decret elaborats durant el passat curs escolar.

No obstant, aquesta setmana el president de la Generalitat Valenciana va anunciar que hui s'anava a aprovar el Decret sobre plurilingüisme i Escola Valenciana es va adreça el mateix dimecres 1 d'agost a la Consellera d'Educació per demanar-li el text definitiu que s'anava a aprovar , amb la intenció estudiar-lo i valorar un document que serà clau per al desenvolupament del sistema educatiu valencià a partir del curs 2012-2013. "Paradoxalment i malgrat que la consellera Maria José Català ens va dir que dijous 2 d'agost ens l'enviaria, no hem tingut cap resposta ni cap document fins hui mateix a les 10:15 hores del matí", han apuntat fons de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

"Ara que tenim el text al davant podem afirmar que és un Decret sobre un suposat plurilingüisme, una declaració de bones intencions però associada a una aplicació que atempta contra el valencià i suposa un retrocés en la tasca de normalització lingüística que s'ha fet de la nostra llengua a través dels centres educatius. Això ens sembla un error molt greu i una manca de sensibilitat cap a allò que més ens representa, la nostra llengua, per part del Govern valencià", ha declarat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

Com no s'han incorporat les aportacions fetes, avalades per més de 35 entitats representatives de la comunitat educativa, entre les quals estan les universitats públiques, a principis de setembre s'anunciaran les mesures i mobilitzacions que s'acorden amb la resta d'agents educatiu i socials implicats en l'àmbit educatiu com a resposta coordinada amb les 35 entitats i institucions valencianes que van signar un document conjunt per millorar i enriquir un document definitiu sobre plurilingüisme, és a dir, amb els representants dels pares i les mares, els sindicats de l'ensenyament, les màximes autoritats acadèmiques i diverses associacions i col·lectius implicats en el procés.

El text aprovat es correspon al tercer esborrany de Decret sobre plurilingüisme que es va facilitar a principis de juliol, i aquest compta amb unes mancances profundes que atenten directament a l'aprenentatge d'una de les dues llengües oficials, el valencià, i redueixen les possibilitats d'adquirir amb èxit una competència lingüística d'una tercera llengua estrangera com l'anglés. "Si volem alumnes plurilingües, abans hem d'haver garantit el bilingüisme, el domini de les dues llengües oficials per part de tot l'alumnat, un objectiu que encara no s'ha acomplert, ja que els programes d'ensenyament en valencià, els únics que garanteixen el bilingüisme educatiu, no han estat establerts de forma generalitzada a tot el territori", s'ha assegurat des de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana. A més, des d'aquesta Comissió s'ha fet èmfasi en la necessitat d'haver elaborat un model plurilingüe a partir dels programes òptims i de qualitat existents ja, el PEV i el PIL, la qual cosa no s'ha fet: "És més, s'ha eliminat el Programa d'Immersió Lingüística com a tal, l'únic que garantia el bilingüisme a l'alumnat no valencianoparlant", ha comentat Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

Des de la mateixa Comissió d'Educació s'assegura que els alumnes que estudien i han estudiat en valencià han estat i són els qui dominen i tenen èxit en llengües, perquè com a punt de partida tenen una competència lingüística en valencià i castellà garantida i són més sensibles a enriquir la seua formació en altres llengües com l'anglés, i els resulta molt més fàcil. Per tant, més valencià és igual a més oportunitats.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana: "és molt positiu prendre mesures per aconseguir millors competències lingüístiques de l'alumnat en anglés, però aquest objectiu no s'aconseguirà si no es parteix de les metodologies dels programes bilingües que tan bons resultats han donat durant vora 30 anys a través del Programa d'Ensenyament en Valencià i el Programa d'Immersió Lingüística. No s'han incorporat canvis en 6 punts del Decret (la catalogació lingüística en valencià dels llocs de treball; els programes d'ensenyament que es contemplen; l'àrea de Coneixement del Medi en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà; el Projecte Lingüístic del Centre; les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana; i la participació de les famílies en la tria dels programes), i per tant considerem que el Decret aprovat no garanteix la finalitat última per la qual s'ha creat, i el que és més greu, margina el valencià com a llengua necessària de domini per part de tot l'alumnat".

Un document enviat per Escola Valenciana el 16 de juliol a la Conselleria d'Educació, analitzava l'últim esborrany de Decret que és el que hui s'ha aprovat i especificava 6 punts bàsics que encara no estaven incorporats en el text definitiu i que, segons l'entitat cívica, calia modificar o concretar per tal d'assegurar el coneixement igual del valencià i el castellà per part de tot l'alumnat. "Un Decret que no es basa en el bilingüisme per avançar cap al plurilingüisme és un fracàs. El bilingüisme en valencià i castellà facilita l'aprenentatge d'una tercera llengua com l'anglés. Del monolingüisme no es pot passar al plurilingüisme i sinó, que ho consulten als màxims experts valencians en la matèria, que estan en les Unitats d'Educació Multilingüe de les universitats públiques", s'ha destacat des de la Comissió d'Educació de l'entitat.

"A les famílies se'ls pot dir, que els seus fills tindran més anglés, que acabaran dominant la lingua franca global. Sí, això es pot aconseguir i s'ha d'aconseguir sense menysprear les metodologies educatives que fomenten l'aprenentatge de les dues llengües oficials pròpies de la nostra autonomia, sense menysprear el nostre tret d'identitat més important, sense menysprear una manera de veure el món a través d'una llengua, la nostra, i sense atemptar al que està establert al nostre Estatut d'autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la pròpia Constitució", ha assegurant el president d'Escola Valenciana.

A totes aquestes indicacions cal afegir una anàlisi feta per part de les Unitats d'Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d'Alacant i recolzada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, respecte a l'últim esborrany de Decret, el que ara s'ha aprovat, on ja s'apuntaven, entre d'altres, les següents apreciacions:

• Hi trobem un problema de base que s'evidencia en analitzar el contingut del Decret des d'una perspectiva acadèmica i eminentment científica. En la primera part del Decret es constata com a objectiu el plurilingüisme dels estudiants. Estem absolutament d'acord que cal una reforma del sistema educatiu per a aconseguir aquesta meta. Ara bé el fet que hi haja un programa plurilingüe en castellà (PPEC) és una contradicció en si mateix. El Decret no pot obviar la realitat sociolingüística de la comunitat, i sabem pels estudis fetsen el camp del multilingüisme (Lanza, 2009) que l'estatus de les llengües a la societat condicionen la seua adquisició i el seu desenvolupament. No podem introduir una presencia equilibrada de les tres llengües objecte d'estudi quan en la societat no tenen aquesta presència equilibrada. Cal partir del fet que el castellà és la llengua majoritària, el valencià la minoritzada i l'anglès, encara avui, es pot considerar una llengua estrangera.

• Els estudis més recents sobre trilingüisme productiu en infants (Yamamoto, 2001; De Houwer, 2009; Aronin i Singleton, 2012) coincideixen a emfatitzar que l'única circumstància mitjançant la qual s'arriba a aquest objectiu està relacionada amb la promoció de la llengua minoritària i l'estrangera. Fins i tot a la Comunitat Valenciana tenim dades al respecte (Safont-Jordà, 2011, 2012) que confirmen aquests estudis desenvolupats a altres regions bilingües europees. Per tant, entenem que per a assolir l'objectiu que es planteja en la secció tercera, en la introducció del Decret, i més concretament en l'article 6.4, això és: "assegurar l'adquisició [...] d'una competència lingüística igual en valencià i en castellà [...] i el domini funcional de la llengua anglesa", és condició sine qua non vehicular l'ensenyament de la totalitat o la major part de les matèries curriculars en valencià i incloure-hi un percentatge que augmente de manera progressiva en anglès. La instrucció formal en aquesta llengua hauria de partir d'un bilingüisme ja establit en el context educatiu, perquè l'estudiantat se'n poguera beneficiar en enfrontar-se al procés d'adquisició d'aquesta tercera llengua.

• És per aquest motiu que entenem que únicament podem referir-nos al plurilingüisme dins el marc del que el Decret anomena Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV). Podem afirmar des de conviccions científiques que ni el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC) ni els Programes Experimentals Plurilingües assoliran l'objectiu d'arribar al trilingüisme productiu valencià-castellà-anglès.

• En relació amb la metodologia didàctica dels nous programes, considerem que les breus referències que hi ha en els articles 3.3 (immersió) i 5.3 són insuficients. Recomanem que, independentment que la metodologia puga ser explicada amb més detall en les disposicions legals que desplegaran aquesta proposta de Decret, es faça referència a la necessitat d'usar la immersió en el PPEV com a única garantia d'èxit en contextos de predomini de l'alumnat no valencianoparlant i a la metodologia del tractament integrat de les llengües (TIL) i al tractament integrat de llengües i continguts (TILC), d'acord amb la documentació elaborada per la mateixa administració educativa valenciana (Pascual, 2006).

Els 6 punts negres del Decret sobre plurilingüisme segons la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana

Els punts són: la catalogació lingüística dels llocs de treball; els programes d'ensenyament que es contemplen; l'àrea de Coneixement del Medi en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà; el Projecte Lingüístic del Centre; les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana; la participació de les famílies en la tria dels programes.

1. Entorn a la catalogació lingüística

Escola Valenciana constata que el 3er esborrany de Decret sobre plurilingüisme no especifica que tots els llocs de treball han d'estar catalogats en valencià.

Art.9
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.

Proposta:
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament en valencià tots els llocs de treball. També es catalogarà en llengua estrangera els llocs de treball necessaris amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.

2. Els programes d'ensenyament proposats

Escola valenciana considera que els PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA s'han de mantenir. La incorporació en el redactat de "metodologies i mesures organitzatives d'immersió" (Art. 3-3) no ens sembla suficient. Les metodologies d'immersió poden aplicar-se en qualsevol programa, també en l'anomenat PPEC. No existeix cap raó que justifique l'eliminació d'aquests programes que s'han manifestat òptims al llarg d'aquests quasi 30 anys d'educació bilingüe.

La definició del PPEC contradiu l'objectiu de l'educació plurilingüe. Els usuaris d'aquest programa, si la llengua base per l'ensenyament és el castellà al llarg de totes les etapes, mai tindran competència equilibrada en les dues llengües oficials. Cal reivindicar en manteniment del terme PROGRAMA PLURILINGÜE D'INCORPORACIÓ PROGRESSIVA que s'ajusta millor als objectius i que permet fer els reajustaments pertinents en funció dels resultats.

Art. 6-1

El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) i el programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyament siga el castellà es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en castellà (d'ara en avant, PPEC).

Proposta:
El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) o programa plurilingüe d'immersió lingüística d'acord amb el context en el que es produeix aquest ensenyament (d'ara en avant, PPIL).

El programa plurilingüe en què inicialment la llengua base d'ensenyament

siga el castellà es denominarà programa plurilingüe d'incorporació progressiva (d'ara en avant, PPIP).

3. Amb relació a l'àrea del Coneixement del Medi.

Escola Valenciana valora positivament que, en el nou redactat, s'incorpore l'obligatorietat d'impartir en valencià el Coneixement del Medi a partir de 1r pel que fa al Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà. Però "que una part de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el PLC" no justificaria el detriment en el temps d'exposició en valencià, factor clau per a aconseguir un plurilingüisme real.

Art. 4-3

Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del Programa Plurilingüe d'ensenyament en Castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià en els termes municipals de predomini lingüístic valencià assenyalats en l'article 35 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i en castellà en els termes municipals de predomini lingüístic castellà assenyalats en l'article 36 de la mateixa llei, sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre.

Proposta:
Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del programa plurilingüe d'ensenyament en castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre, sense que aquesta mesura vaja en detriment del temps d'exposició en valencià.

4. El Projecte Lingüístic de Centre.

Escola Valenciana ha detectat que en l'esborrany del Decret, el PLC no preveu la incorporació de mesures d'incentivació pel valencià que faça efectiu l'objectiu "d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà" (Art. 4-5).

Proposta:
Incloure un punt que diga: "El PLC inclourà mesures d'incentivació pel valencià que faça efectiu l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà"

5. Les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

Amb relació a la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s'aplique en tots els nivells de les distintes ensenyances, s'observa que concretament en els PPEV i PPEC aquesta mesura augmentaria el desequilibri competencial entre les dues llengües oficials.

Art 4-2

Els dos programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s'aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, s'impartisca una més en la llengua que no és la base del programa.

Proposta:
Els programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà en una proporció que garantisca l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà.

6. La participació de les famílies.

Escola Valenciana considera que no es tracta d'enfrontar sinó, des de plantejaments estrictament pedagògics, promoure el plurilingüisme i les actituds que li són favorables. Apostem per una autèntica participació de les famílies que busque complicitats, més enllà d'una simple consulta.

Art. 4-6

En aplicació de l'article 19.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'Educació Infantil, el projecte lingüístic de centre haurà d'incloure mesures organitzatives i pedagògiques que garantisquen el dret dels pares, mares o representants legals de l'alumnat a elegir la llengua cooficial en què es vehicularan els diferents àmbits d'actuació, sense perjuí del que disposa l'article 4.2 del present decret. Correspondrà a la conselleria competent en matèria d'educació determinar el procediment pel qual els pares, mares o representants legals de l'alumnat comunicaran la seua elecció al centre.

Proposta:
El projecte lingüístic de centre (PLC) haurà d'incloure les mesures adients per a recollir la percepció de les famílies entorn al desenvolupament dels programes a fi d'emprendre les mesures organitzatives i pedagògiques necessàries per a afavorir la seua participació efectiva al llarg de les diferents etapes educatives.

Escola Valenciana

http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1598/el-decret-sobre-plurilinguisme-margina-el-valencia-i-no-assegura-la-competencia-en-angles

SI ALGÚ TÉ INTERES EN VORE EL DECRET DEFINITIU SOBRE PLURILINGÜISME APROVAT PEL CONSELL VALENCIÀ EL 3 D’AGOST DE 2012, POT ACCEDIR A ELL A TRAVES D’UN ENLLAÇ EN LA PÀGINA DEL ARTICLE, AL FINAL DEL MATEIX.

AMB PLOM EN LES ALES

Com bé saben els lectors, el guirigall sobre el nom i naturalesa de l'altra llengua del país, el valencià o català, és una variant de granellada política cíclica que apareix en sintonia amb les cites electorals. Es tracta —com segueixen sabent— d'un recurs indecent i feridor que el PP agita per encendre provisionalment els ànims del sector més emocional i menys il·lustrat de la seva clientela. Després passa i amb prou feines deixa petjada, si esbiaixem el ridícul que com a comunitat fem davant els mitjans acadèmics o els neros observadors forans que s'amenitzen amb l'embullo d'aquest conflicte surrealista tan nostre.

Aquesta setmana, i a propòsit de la presentació del Diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), hem assistit al primer acte de l'espantall que s'acaba d'escenificar. Obviant els detalls subalterns resulta que el Molt Honorable Alberto Fabra, pel que sembla captiu de l'estament més blavero, discrepa d'algunes descripcions que es contenen en l'esmentada obra i que es jutgen proclius a les tesis catalanistes. Una deslleialtat i per ventura una infàmia que s'imputa al president de la citada corporació de savis i a la mateixa consellera d'Educació i Cultura, María José Català —vagi cognom per a l'ocasió—, tebis un i una altra, segons Presidència, a l'hora de reprimir el gust dels acadèmics per la coherència amb la ciència i la història. En el cas de la consellera no ens estranyaria que el retret tingués alguna cosa o molt a veure amb el seu emergent perfil de possible alternativa a l'actual cap del Consell, més desnonat com tal cada dia que passa. Solament faltava —i no ha faltat— que el Consell Juridic Consultiu, cridat in extremis per esmenar la malifeta, s'hagi sacsejat l'assumpte remetent-li-ho a la instància competent, l'Acadèmia.

Per desgràcia, aquest enrogit episodi no té aspectes de diluir-se mediàticament. Podem creure que la Generalitat i el partit que ens governa estiguin interessats a perllongar la seva actualitat per més avorrit i enutjós que sigui. Fet i fet, no tenen una altra cosa de la qual parlar i tractar d'interessar-nos, buit com el govern autonòmic està de propostes i projectes. Est és un govern esgotat, amb plom en les ales i condemnat a representar el fingiment que funciona mentre cada matí es desdejuna —ens desdejunem— amb la notícia i imatge processal d'un o una nova dotzena dels seus acusats per corrupció i excés econòmic. El risc que la quantitat de processaments no es tradueixi en banalitat és el contrast criminal d'aquests depredadors amb el panorama de misèria i dolor que s'expandeix entre les gents, per més "trolas" i embaladiments que ens prediquin. Així les coses gairebé és un descansader que el debat públic se cenyeixi a temes parafilológics i especulem sobre si els neandertals ja balbotejaven la nostra llengua matriu.

Per fortuna, el revés d'aquesta situació és l'ascens dels partits de l'oposició, encoratjats pels mostrejos demoscópics i la confirmació que es percep al carrer i en els mentiders polítics. Cridi's tripartit, trident o triglicèrid —com es fa burla un crític "carca"— l'esquerra flama a la porta del poder, encara que solament sigui per administrar amb honradesa i seny el cenagal de misèries i despropòsits que rebrà com a llegat. Les imminents eleccions europees poden decantar un indici clar de canvi, però el que realment necessitem és l'autonòmic, en poc més d'un any.

J.J. PÉREZ BENLLOCH

RIGAU AL·LEGA QUE EL TSJC INCORRE EN UN "EXCÉS" EN LES SEVES 

ACTUACIONS SOBRE LA IMMERSIÓ 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) incorre en un "excés en l'exercici de la seva jurisdicció” en establir el mínim del 25% de classes en castellà per a tot alumne que ho demani. És un dels principals arguments dels cinc recursos que el Departament d'Ensenyament ha presentat aquest divendres en contra de les actuacions publicades fa un setmana pel TSJC que deixa vilipendiat el sistema d'immersió lingüística. Les actuacions a més donaven als directors de cinc col·legis —quatre concertats i un de públic— un mes per aplicar aquest mandat.

La Generalitat també al·lega que el TSJC està vulnerant la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Constitucional, de jerarquia superior, ja que aquesta sempre ha deixat en mans del Govern català la potestat d'establir el percentatge de l'ús de les llengües en l'ensenyament, ja que seva és la competència.

En tercer lloc, els recursos recorden que, de complir-se la resolució del TSJC, s'estaria vulnerant l'Estatut i la Llei d'Educació de Catalunya, ja que “s'obligarien a crear grups dins dels centres amb diferent règim lingüístic”. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, sempre ha defensat que no s'anaven a separar als alumnes per motius de llengua ni a crear sistemes diferenciats com al País Basc o la Comunitat Valenciana.

El text dels recursos es va començar a treballar de forma coordinada el dilluns durant una reunió que va asseure en la mateixa taula a la consellera Irene Rigau, els cinc directors dels centres afectats, a les congregacions religioses titulars dels concertats i a la Fundació Escola Cristiana, la patronal que agrupa a tots ells.

IVANNA VALLESPÍN

MÉS DE 40 SENTÈNCIES EQUIPESSIN "VALENCIÀ" I "CATALÀ"

Un document amb 46 sentències fermes en les quals els tribunals avalen jurídicament la unitat de la llengua han estat registrades per l'advocat Moisés Biscaí en el Consell Jurídic Consultíu (CJC), segons ha informat avui el digital La Veu del País Valencià. El document, elaborat per Alfons Esteve i Gómez, del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és una recopilació jurídica entorn de l'equiparació dels termes "valencià" i "català" per referir-se a la mateixa llengua.

“He volgut que el CJC tingui en compte aquestes 46 sentències del Tribunal Constitucional, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que han guanyat particulars, ACPV, TEPV i les universitats”, ha dit Vizcaino, arran de la petició de de un informe urgent a l'alt òrgan consultiu de la Generalitat per part del president Fabra i la consellera d'Educació.

L'advocat valencià ha volgut demostrar que és informe jurídic reclamat pels màxims responsables del Consell "no fa falta, ja que hi ha suficient jurisprudència per demostrar que català i valencià són el mateix".

J.M.J.