ANACOLUT: Figura gramatical que consisteix a deixar una paraula com isolada i sense la concordància deguda; cast. anacoluto.
Figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari. En la modalitat del solecisme (oblit d'una part de la frase) és un dels errors comuns en l'aprenentatge de l'escriptura formal.
Construcció gramatical en la qual la segona part no concorda sintàcticament amb la primera, però té un significat molt lligat amb els pensaments de qui parla o escriu en aquells moments que ho fa. Hi ha, per tant, una ruptura en la construcció de la frase. Un exemple podria ser: "Anem a casa seva. La seva mare està malalta". Bé, aleshores, anacolútic o anacolútica voldria dir que no presenta concordança, que no té connexió gramatical.
Aquesta és la definició que més m'agradat, a més portaba exemple que era el que jo volia. La pàgina: Parlant de... està molt bé.
ENGEGAR: Expulsar; fer sortir; obligar a anar-se'n (Mall., Men., Eiv); cast. expulsar, despedir.// Posar en moviment ràpid, llançar, fer sortir allò que estava retingut, comprimit o en qualque manera subjectat (or., occ.); cast. soltar, lanzar, disparar.// Per ext., llançar, tirar en general; cast. arrojar, echar.
APLEC: Acte i efecte d'aplegar.//Conjunt de diverses coses (en general); cast. grupo.// Reunió de gent; cast. reunión.// Col·lecció; cast. colección.
MANLLEU: Acció i efecte de manllevar; cosa manllevada; cast. empréstito, préstamo.
MANLLEVAR: Fer-se prestar; demanar en prèstec; cast. pedir prestado.// Treure per a si (quelcom) d'un altre; cast. tomar.
Ací us deixe l'enllaç a un blog sobre gramàtica catalana que m'ha semblat molt interessant.
Ja en som dos les que hem aprés paraules noves, jo tampoc havia sentit mai la paraula anacolut. Em sembla molt interessant que hages dedicat una entrada per a esclarir termes que desconeixies. Jo també sóc una fanática de les paraules, sobretot, d'aquelles que, després d'haver-les escoltat tota la vida al meu poble, he descobert que poca gent les coneix fora d'aquest i dels pobles propers. Per exemple, les paraules «mante», «ausaes» i «garbiló».
ResponEliminaEncara que he tractat de buscar informació sobre aquestes, en internet no apareix enlloc el seu origen, i la gent que m'envolta i que les empra dia a dia tampoc no ho sap, ni tan sols s'ho ha preguntat. L'única cosa que tots tenen clar és que aquest tipus de vocabulari ha sigut, és i sempre serà «de poble».
M'alegre molt que hages après una paraula nova. A mi també em sembla molt interessant açò d'aprendre paraules i els pobles tenen quantitat de paraules pròpies o que comparteixen amb altres pobles confrontants. És molt interessant i, alguna vegada, m'agradaria fer un estudi, per exemple, del xestà. Però si m'espere molt no em quedarà cap persona major a la qual preguntar. Besets!
ResponEliminaSóc Edu. Crec que és interessant disposar d'un vocabulari ampli. Però també és bo conéixer les paraules pròpies de la llengua i fugir dels estrangerismes que són superflus.
ResponEliminaAra vaig a fer la meua aportació posant tres exemples diferents.
Cas 1. Diuen que és català dir "cendrer" en compte de "senisero" quan tothom coneix la paraula "cendra" i està clar que "senisero" és una préstec del castellà "cenicero".
Cas 2. Cal recuperar paraules com "manxa" que és un objecte destinat a bufar aire per a fer relliscar el foc o per a unflar neumàtics de bicicleta, etcètera.
Cas3. No conec cap castellanoparlant que utilitze la paraula "desherbar" en canvi, utilitzen el mot "birbar" que és exclusivament català. Es tracta del mateix cas que en el cas 1, però a la inversa, ja que són els castellanoparlants els que substitueixen la paraula existent en el seu idioma per una altra forana.
Moltes gràcies per la teua aportació! M'agrada molt conèixer paraules noves i la història que hi ha darrere d'elles. Besets!
ResponEliminaSóc Edu i torne a escriure per a fer una rectificació en el comentari anterior. On vaig posar "fer relliscar" volia posar "revifar". Ha sigut un lapsus lingue.
ResponEliminaDe la "manxa" vindria el verb "manxar".
"Canal de la mànega" és una traducció correcta del francés i no com diuen en castellà "Canal de la mancha". Açò és perquè "Manche" no es refereix a una taca sinó a una mànega, ja que una mànega és estreta, igual que el canal que queda entre el continent i la més gran de les illes britàniques.
També puc aportar uns mots que solen confondre's. En valencià "drac" és "dragón" en castellà; un ésser fantàstic. Per una altra banda "dragó" en valencià és "salamanquesa" en castellà; què és un animal que pertany als rèptils.
Saps un munt d'etimologia! Gràcies! Molt intressant!
ResponElimina