Som com gotetes caminant per un mar incert,
perdudes però amb un destí. Caminant totes juntes, com una mola de peixos que es
protegeixen, que són iguals però diferents, que tenen por i són valents, als
que l’esperança els fa continuar endavant, nadant cap al nord, virant cap a l’est,
tornant cap a l’oest de nou.
Jo també tinc mil orelles, una per a cadascuna de les maneres de parlar d’aquesta llengua nostra.
El món es fa gran, cada vegada més, però
nosaltres som belles criatures que ens creixem
davant l'adversitat tornant-nos cada vegada més i més precioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada