Llorenç el rondallista

Ell, Llorenç, és rondallista fa més de vint anys, i també mestre. Va ser un plaer conèixer-lo i escoltar-lo. La seua agilitat mental, la quantitat de vocabulari amagat que es treia del barret o, millor dit, de les seues maletes, com passava d’una cosa a un altra amb coherència i rapidesa, com es tallava a sí mateix i després retornava al mateix lloc on estava abans del tall... La veritat és que va ser tot un espectacle. Resultà ser molt enriquidor i em donà la possibilitat de conèixer una part de la cultura valenciana de la que no sabia res: Les rondalles i el món que les envolta. Vaig tindre l’oportunitat de donar-me compte de la riquesa del nostre idioma, de la quantitat de sinònims que hi ha per anomenar una mateixa cosa i de la quantitat de noms que hi ha en general i que jo no conec.

Em va agradar molt veure com podia interpretar l’escena d’un col·legi tal i com s’haguera donat en el cas de que ell haguera estat allí en eixe mateix moment. La seua capacitat de “empatitzar”  (no sé si l’escrit correctament) amb tots nosaltres poc a poc, acaparant la nostra atenció fins quan alguns ja s’estaven anant a casa.

Ens va donar molts recursos per a contar contes, com tenir en compte el principi i el final (hi ha molts establits); la llum, que per a segons que contes, pot ser que siga millor tènue; els objectes, que poden ajudar-te a contar una història o a ser el principi d’una història; endevinalles, embarbussaments, acudits, cançons... que pots anar integrant dins del conte... També és molt important saber donar-se compte de què classe de públic tens, i adaptar el conte segons siga eixe públic, acurtar-lo o allargar-lo segons convinga. I també, si contes un conte popular que tots els xiquets coneixen, per tal que no t’interrompen, pots dir que vas a contar-lo com o feia la teua iaia o la teua mare... Van ser consells molt interesants, coses de les que d’un altra manera no t’hagueres adonat.

Vam tindre l’oportunitat de veure com és tracta la diferència amb naturalitat i com es pot fer perquè els xiquets la vegen amb eixa mateixa naturalitat. I també em va agradar veure com encara hi ha persones que són generoses sense importar si ens coneixia o no, oferint-nos la seua ajuda sense objecció.