Tradició o Innovació?

Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans de la CCRTV

Oriol Camps

Aquest document parla de com es té que enfrontar la llengua als espectadors i la seua parla i a altres llengües als mitjans de comunicació; com té que fer el mitjà de comunicació en qüestió per aconseguir que la llengua que utilitza (en aquest cas parlem, òbviament, del català) no semble vulgar a causa del tipus de vocabulari o manera de parlar de la qual fa ús, perquè no perda la seua raó de ser, la seua tradició gramatical... Es a dir, fer-ho de forma que la llengua que utilitza no perda qualitat, però que aconseguisca adaptar-se a l’evolució de la llengua al carrer. En resum, ser un mitjà de comunicació viu, distingible d’altres per fer ús d’una llengua també viva.

“La qualitat s’instal·la en la tensió entre tradició i innovació.”

Oriol Camps

Aquest és l’enllaç del pdf. No m’ha deixat copiar-ho.

Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans de comunicació de la CCRTV

NOTA: M’agradaria afegir sobre aquest tema que també al castellà l’està passant el mateix amb l’anglès. Hi ha expressions o paraules que tenen la seua paral·lela en castellà i que, encara així, es diuen en anglès: parking (aparcamiento), cool (guay, chulo, de moda), cash (efectivo, parlant de diners) feeling (sentimiento), no hay feeling (“no hay entendimiento”), en el cas de “feeling” és possible que la paraula abaste ja més significats per ella mateixa dels quals pugem donar-li en castellà i que siga més difícil traduir-la... I també estem a expenses del que els periodistes facen amb la llengua, per exemple, una cosa que mai m’ha agradat i que d’uns anys enrere fins ara és “moda” per part dels periodistes es llevar-li a “la Moncloa” o “la Zarzuela” l’article “la”. Ara diuen: s’han reunit “a Moncloa” o “a Zarzuela”. Està clar que ara inclús pareixeria rar que es diguera d’una altra forma, però, per què varen començar?