Sessió de "quasi teatre" amb Xema Palanca

El nou d’abril arribarem a l’aula de la quarta planta tots expectants, pendents del que passaria a continuació.

Xema Palanca, a més de tindre una relació estreta amb el teatre, és mestre de l’assignatura de teatre a un col·legi concertat, també té una relació especial amb el teatre d’improvisació: sol ser àrbitre d’un match que es celebra tots els anys a Aldaia i ell era el nostre “conductor del bus”, el que ens guiaria cap a no sabíem on. La veritat és que ningú teníem idea de què anàvem a fer, però tots estàvem disposats a fer-ho. En el meu cas particular puc dir que vaig sofrir una transformació durant el transcurs de les tres hores (actives i mitja més escoltant) d’activitats que vam fer, ja que pensava que ho passaria mal perquè sóc vergonyosa i, encara que al principi, com es natural, no et sents del tot còmoda, de seguida vaig anar animant-me i quan arribí a l’última activitat senzillament, em va eixir sense més. 

VAIXELL PIRATA

CANVI DE DIRECCIÓ

RODA DE PALMES

CERCLE D'IMATGES

ALÍ BABÁ I ELS QUARANTA LLADRES

HOLA, QUÈ TAL?

MOLT BÉ, I TU?

FENOMENAL

VIATGE

PERCUSIÓ CORPORAL

ICONOGRAFÍES

JO ACUSE

AGRAÏMENT DE LA UNIVERSITAT

Després d’aquesta intensa sessió d’activitats-joc per iniciar-nos en el món de l’educació amb teatre o en el món del teatre educatiu, Xema ens va estar parlant del seu treball com mestre d’una escola concertada que té com una de les seues assignatures el teatre i de les distintes pedagogies que ell treballava a la seua aula i que nosaltres devíem tenir en compte:

1.- PEDAGOGIA (P.) del TREBALL

            Aquesta pedagogia està relacionada amb Freinet i el seu concepte d’ “Educació a través del treball”, enfocat en el treball com a procés espontani de reorganització de la vida en l'escola i la societat i amb la Pedagogia de l'Alliberament de Paul Freire, s'orienta la formació en la llibertat, l'autonomia, el compromís i la responsabilitat.
Freinet diu que el treball és la base de cada activitat humana, del desenvolupament d'éssers humans en la seua integració com a individu i col·lectivitat. Per tant, el treball productiu és un principi pedagògic per la formació i el desenvolupament de coneixements.

Estret de: http://www.maesvida.edu.co/index.php?section=24

            2.- P. de l’EMOCIÓ

            No es tracta d’omplir els caps de coneixements sino el cor de motius.

Pedagogia contra Frankenstein

            3.- P. de l’HUMOR

            Riure és la distància més curta entre dues persones.

            4.- P. de l’OPTIMISME

            Sense optimisme podem ser bons domadors, però no bons educadors.

F. Savater.

            5.- P. de l’AUTONOMIA

            Els alumnes tenen que fer les coses per ells mateixos perquè, si els deixes, saben organitzar-se i, si no saben, aprenen. Perquè els educadors deuen educar de la mateixa forma que els oceans formen els continents: retirant-se.

Xema Palanca

            6.- P. de lo INVISIBLE

            No es fan les coses per hui o per demà, es fan perquè puguen aprofitar-les (els alumnes) en un futur.

            L’herba creix durant la nit.

Enrique V

            Quan parlem no ens donem compte de quant o quan calen les coses. I un dia, et sorprens.

            7.- P. del FRACAS

            La diferència entre una persona intel·ligent i una nècia és que la intel·ligent aprèn dels seus fracassos mentre que la nècia mai supera els seus èxits.

J. Antonio Marina

Va ser una classe genial a falta d’una paraula millor. Crec que ens va donar molts recursos per treballar amb els xiquets a l’escola, per utilitzar-los no sols perquè aprenguen a organitzar-se, a treballar en equip, a treballar a un mateix ritme... sino també perquè els xiquets que estén exclosos d’alguna manera, puguen integrar-se sense que els demés s’adonen, fent així que el món de l’aula siga un món inclusiu, un món ple de diversitat i col·laboració, ric en recursos i que els xiquets aprenguen a ser autònoms i independents, cosa que es fa difícil a l’escola ordinària perquè les mestres i els mestres solen ser una còpia dels pares, com gallines al seu galliner, que tendeixen a protegir i organitzar en excés als seus “pollets”. 

            En la meua opinió, no s’aprofiten tots els recursos que ens ofereix la cultura. La nostra metodologia està ancorada al passat i per cada mestra que es decideix a fer força per intentar desancorar-la hi ha set mestres que trepitgen l’ancora fent que el treball i l’esforç de l’anterior siga pràcticament inútil. No obstant açò, sempre queda (P. de lo invisible) i un dia, sense adonar-nos, el món de l’escola haurà canviat a millor i haurem sigut part d’aquest canvi.

            Per això em de treballar sempre amb il·lusió, amb ganes, amant el nostre treball i aprenent a amar a tots els nostres alumnes tal i com són. El mestre té que pensar (com l’actor) que cada dia és el primer i l’últim de la seua vida. (Xema Palanca)

EL NOSTRE AGRAÏMENT PERSONAL

NOTA: Els contrallums i el moviment no són grans companys del fotògraf. Assec que hi haja fotos que no estigen tan bé com m'haguera agradat. Encara tinc moltes més. Qui vulga veure-les totes, que em passe la seua adreça electrònica perquè jo puga compartir la carpeta de dropbox amb ell o ella. Espere que us hagen agradat. =)

NOTA 2: Dues fotos extra... Perquè estan molt boniques.